Com funciona un pressupost municipal

El pressupost municipal és el pla econòmic i financer que explica com l’Ajuntament gestiona els diners públics per donar resposta a les necessitats del municipi. Serveix per planificar, programar, controlar i avaluar les actuacions municipals i fer el seguiment de les finances. És una eina de caràcter anual i especifica les previsions d’ingressos i despeses. Aquí t'expliquem els conceptes més importants perquè siguin més comprensibles.

Presupuestos
  1. L’equip de govern dissenya el pressupost i el redacta amb els serveis econòmics. Posteriorment s’informa i es treballa amb tots els grups municipals. En paral·lel s’informa la ciutadania i les entitats en un acte públic i per últim es presenta al ple municipal per al seu debat i aprovació.
  2. Un cop aprovat al ple s’obre un període de quinze dies perquè la ciutadania i els grups municipals facin al·legacions. Tot seguit, si no es produeixen al·legacions, queda aprovat definitivament.

Perquè el pressupost estigui vigent l’1 de gener ha de quedar aprovat definitivament abans del 31 de desembre de l'any anterior, si no es prorroga de forma automàtica el de l’any anterior.

Com es llegeix?

Tots els pressupostos municipals tenen la mateixa estructura, definida legalment en l'Ordre EHA / 3565/2008. L'estructura bàsica és senzilla: es divideix en ingressos i despeses. És a dir, respon a les preguntes: d'on surten els diners? (ingressos) i en què es gasten? (despeses).

Ingressos

Els ingressos es divideixen segons la seva naturalesa econòmica, és a dir, d'on venen els diners: a través d'impostos, transferències d'altres administracions, taxes i preus públics o bé de la gestió per tercers del patrimoni municipal. I també es divideixen segons la forma, és a dir, si és un crèdit bancari, una propietat municipal que s'ha venut o un impost.

En 2018 es van ingressar...

44,9 M€

Despeses

A què dedica l'Ajuntament els diners de la ciutadania? Les despeses es poden classificar de dues maneres: des del punt de vista de programa (en què es gasta) i econòmic (com es gasta). Des del punt de vista de programa, els diners es poden destinar a pagar deute públic, serveis públics o actuacions de promoció social, entre d'altres. I des del punt de vista econòmic, s'utilitzen per pagar despeses de personal, manteniment d'equipaments i serveis, despeses financeres o transferències a les entitats de la ciutat (subvencions) i a d'altres administracions.

La despesa per habitant va ser de ...

1.019,3 €/hab

Classificació pressupostària

En aquesta eina, els ingressos estan classificats tenint en compte la seva naturalesa econòmica, que estableix el seu origen. I les despeses, d'altra banda, estan classificades de dues formes: a partir de criteris de programa (en què es gasten els diners) i econòmics (com es gasten aquests diners).


Tipus d'ingrés

Park
Parque Cedeira (Oporto)
João M. Gil.

Els ingressos tal com estableix la llei es divideixen en tres apartats:

Tipus d'ingrés

  1. Ingressos corrents
  2. Ingressos de capital
  3. Ingressos financers

1 Ingressos corrents

Els impostos, els diners que les administracions transfereixen a cada municipi, i taxes i preus públics que recapta l'Ajuntament són els més habituals.

Impostos directes
Graven la font de la renda, els fruits del patrimoni o d'una activitat econòmica. Per exemple, l’Impost de Béns Immobles (IBI).
Impostos indirectes
Recull els ingressos derivats de la recaptació d’impostos per a la realització, dins del terme municipal, de qualsevol construcció, instal·lació i obra.
Transferències corrents
Diners que l'Ajuntament rep de l'Estat, la Generalitat, la Diputació de Barcelona, l'Àrea Metropolitana de Barcelona i empreses privades (en alguns ajuntaments).
Taxes, preus públics i altres ingressos
Imports que cobra l'Ajuntament per oferir serveis, com la taxa per la gestió dels residus, els preus públics per serveis com escoles bressol, escola de música, serveis d'atenció domicialiària, esportius, etc.
Ingressos patrimonials
Rendes de patrimoni del municipi. Són els beneficis sobre béns que no es destinen a servei públic. Per exemple, els cànons derivats de concessions, com la piscina, el tanatori, etc.

2 Ingressos de capital

Procedeixen de la venda de propietats municipals com solars o finques. També poden procedir de transferències d’altres administracions (inclosos fons europeus) per a la realització d’inversions.

Alienació d'inversions reals
Venda de solars i finques rústiques.
Transferències de capital
Ingressos procedents de qualsevol administració pública o entitat destinats a finançar despeses de capital (solars o finques).

3 Ingressos financers

Poden ser interessos de dipòsits bancaris, dividents d’accions o productes financers i noves operacions d’endeutament.

Actius financers
Són fiances o dipòsits.
Passius financers
Crèdits sol·licitats a bancs o a d’altres entitats privades.

Tipus de despesa

Metro
Mar de Cristal (Madrid)
Daniel Erler.

Com fa servir l'Ajuntament els diners del pressupost? Les despeses es poden classificar de dues maneres: des del punt de vista de programa (en què es gasta) i econòmic (com es gasta). La quantitat de diners és la mateixa, però la veiem des de dos punts de vista diferents.

Tipus de despesa

  1. Despesa per programa
  2. Despesa econòmica

1 Despesa per programa

És la classificació més explicativa: indica, per exemple, quants diners es gasta l’Ajuntament en la gestió de residus o en instal·lacions esportives, per exemple. En un pressupost oficial les despeses s’estructuren en àrees i aquestes es divideixen en diferents tipologies de polítiques (promoció de l’activitat econòmica, culturals, esportives, ocupacionals, etc.), i també en grups i programes. Aquest nivell de profunditat permet conèixer amb detall on van els diners.

Deute públic
Aquesta partida es destina a pagar el deute acumulat per l'ajuntament.
Serveis públics bàsics
Cobreix les necessitats obligatòries del municipi: clavegueram, neteja, enllumenat, seguretat, etc.
Actuacions de protecció i promoció social
Són els diners que es destinen a actuacions assistencials i preventives. Per exemple, serveis socials, el foment de l'ocupació, Rescat Social, etc.
Producció de béns públics de caràcter preferent
Fa referència als serveis que milloren la qualitat de vida de la ciutadania: educació, cultura, esports, salut, etc.
Actuacions de caràcter econòmic
Inclou accions que ajuden a desenvolupar el potencial dels diferents sectors econòmics, com infraestructures i transports.
Actuacions de caràcter general
S'hi agrupen les despeses del mateix Ajuntament, com serveis de caràcter general o transferències a d’altres organismes públics.

2 Despesa econòmica

És la classificació que indica la naturalesa de la despesa. Per exemple, "despeses de personal", que engloba els sous de tots els treballadors i treballadores de l’Ajuntament.

En un pressupost oficial, els apartats principals es diuen capítols. I al seu torn, cada capítol es divideix en articles, conceptes i subconceptes.

Despeses de personal
Sous de funcionaris, personal laboral, òrgans de govern, personal directiu i eventual, així com les cotitzacions a la Seguretat Social i les despeses de formació.
Despeses corrents en béns i serveis
Subministraments, reparacions, materials i despeses de serveis o treballs realitzats per empreses externes contractades.
Despeses financeres
Pagament d'interessos derivats d'operacions financeres.
Transferències corrents
Aportacions a d’altres entitats locals o empreses privades per finançar activitats o serveis, com els ajuts socials, beques, etc.
Fons de contingència i altres imprevistos
Són diners que cobreixen situacions d'emergència i despeses no previstes. La seva quantia està delimitada a la normativa.
Inversions reals
Construcció o rehabilitació d’equipaments, adquisició de maquinària o de béns inventariables així com totes les actuacions que incrementin la vida útil del patrimoni municipal.
Transferències de capital
Són aportacions o transferències a d’altres administracions i/o entitats per a la realització de projectes d’inversió.
Actius financers
Inclouen bestretes de personal, compra de valors financers, etc.
Passius financers
Amortització de préstecs i crèdits.

Quant deu el municipi?

Retiro
El Retiro (Madrid)
Rimbaud Grégoire.

El deute viu d'un municipi indica el que deu l'Ajuntament a bancs i altres entitats financeres. Cal no confondre’l amb el total del dèficit del municipi (la diferència entre els ingressos i les despeses).


L'execució pressupostària

Aprovar un pressupost no vol dir que es quedi escrit en una pedra. Al llarg de l'any sorgeixen imprevistos que canvien la quantitat o la finalitat de les despeses. Aquests canvis són els que s’anomenen l’execució pressupostària.

Per saber si l’Ajuntament ha planificat bé els comptes només hem de comparar el pressupost i l'execució: ha gastat més del pressupostat? Li han sobrat diners? O s'ha ajustat al que preveia?

Fonts

Per elaborar aquesta guia hem pres com a referència l'estructura oficial d'un pressupost municipal, definida a la Ordre EHA / 3565/2008 i ens hem inspirat en altres documents com Entenent un pressupost municipal i Guia d'introducció als pressupostos municipals .